Biblioaprenent

“ La dispersió de les biblioteques del clergat tenia tres vies principals: la ja referida de l’estament eclesiàstic, la dels llibreters i la dels notaris. Els llibreters havien de conèixer força bé el món de les biblioteques privades. Aquesta podria ser una de les raons que expliqués la selectiva asistencia als encants, a més del control de la venda fraudulenta de llibres robats.

 En algunes ocasions, els llibreters no deixaven lloc a la subasta i adquirien el conjunt de la biblioteca.

 Els notaris van tenir un paper destacat en la difusió del llibre en la Barcelona del Cinc-cents. Els llibres que aquests adquirien eren de temàtica molt variada: des de llibres de devoció i teologia, de literatura italiana o castellana, fins a obres de pret que eixamplaven l’horitzó teòric de la seva professió o el dels seus fills. Els notaris apareixen sovint entre els compradors de llibres dels seus clients. El coneixement previ de les lectures dels seus clients els atorgava el privilegi d’accedir al món del comerç del llibre de segona mà. Però els notaris eren, sobretot, els principals compradors de llibres dels seus companys de professió. És difícil admetre que totes les seves compres eren un exercici de lectura efectiva. Com es pot entendre el fet que trobem notaris exercint la comentada tasca de llibreters?”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 30.