Biblioaprenent

Un negoci antic. “ No us cregueu pas – segueix dient el meu informador – , que el negoci dels llibres vells sigui una cosa d’avui. Fa ja un grapat d’anys que els barcelonins trafiquegen amb aquesta mena de coses. Jo mateix, sóc el tercer de la meva família que em dedico a aquest negoci. El meu pare i el meu avi, també el feien.Es per això que conec una mica el que en podríem dir la història d’aquest Mercat. Fa anys, els industrials com ara jo mateix, treballaven a la Plaça de Sant Sebastià. Vingué un dia que els encants foren traslladats a Sant Antoni, i els llibreters s’instalaren a la Ronda com si fos a casa seva. Les barraques d’avui encara existeixen, sense que en falti ni una. No us cregueu pas que l’Ajuntament ens hi deixi estar de franc. Cadascú de nosaltres paga vint-i-cinc pessetes cada mes en concepte de tributació¡A més de les adquisicions que fem personalment, amb el tracte directe amb els clients que ens visiten, moltes vegades adquirim quantitats de volums directament de les cases editores. Són volums que no han assolit la venda que hom esperava, i que de no trobar en nosaltres una adequada vàlvula de sortida, es podririen anys i anys en els prestatges de les editorials. Són, doncs, llibres nous, encara sense tallar. Ací teniu, per exemple, aquest volum del “ Diario de un estudiante en París”, de Gaziel, que nou de trinca us el vendré per una pesseta.També adquirim els materials, en una mena de Borsa a l’aire lliure que se celebra cada diumenge al Paral.lel, a la Plaça de les Glòries Catalanes, a Collblanc i d’altres indrets que us podria citar encara. En aquests mercats són subhastats els lots de llibres que arriben allà per les més diverses procedències. Els drapaires, sobretot, en porten una pila. N’hi ha, també, procedents de gent que ha tingut la mala pensada de morir-se, i que es veu que no han deixat massa coses als seus hereus insaciables. No cal pas dir que en aquests mercats es troben moltes gangues. Gent que ven sense saber el que ven, i que, a més, té pressa a vendre. De vegades, us arriben, per aquest conducte, veritables meravelles.Llibres raríssims, cotitzats a un preu elevadíssim, que vós podeu adquirir fàcilment per unes poques pessetes. Quan arriba una ganga d’aquestes, és qüestió d’obrir l’ull i de procurar que no sigui el veí el que us tregui la mel dels llavis. Si sabeu que s’ha mort algú amb una bona biblioteca particular, heu de còrrer de seguida a veure si hi ha res a fer. De vegades, si el cadàver encara no és enterrat, us tiren escales avall. Us tiren escales avall, però l’endemà vénen a visitar-vos per parlar de les condicions econòmiques de l’operació. De vegades, també, sou rebut amb el millor somrís. Hom us fa passar, i us convida a seure. Les garrotades vénen a l’hora de concretar el preu. En aquests casos no em sé estar de pensar quina cara faria el difunt si pogués veure, encara que sols fos un minut, aquell anguniós desfet de temps.Quan trobem una ganga d’aquestes és hora d’anar a trucar a la porta dels nostres clients, que en podríem dir-ne permanents. Si us donés una llista de la gent important que em compra, trobaríeu un grapat de coneguts vostres. Aquests senyors sovint em fan encàrrecs d’obres que els interessen. Encàrrecs que jo procura servir amb la màxima puntualitat. Sembla que aquests senyors clients estan molt satisfets amb la meva gestió, perquè les propines no escassegen.” Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.