Venedors. “ El negoci dels llibres vells – m’ha dit – , si us digués el contrari us enganyaria, està avui més arrencat que mai. La crici, lluny d’entorpir-lo, l’ha afavorit considerablement. Avui la gent llegeix igual que fa uns anys. Però avui la gent vol llegir amb el mínim de despeses. Si un volum el pot trobar ací amb un preu rebaixat, serà molt estrany que l’adquireixi en una llibreria. En tot cas, seran aquests establiments els que es ressentiran de la crisi. Nosaltres no ens en sentim gens ni mica, sinó ben al contrari. Avui fem més operacions que mai. Quan les coses van mal dades, una de les primeres solucions que s’acudeixen als barcelonins és la d’esporgar la seva biblioteca. Les ofertes que ens vénen no les podem pas acceptar totes, perquè el mercat no dóna per a tant. Ara mateix, mireu aquesta “ Història Nacional de Catalunya”, d’En Rovira i Virgili. Cinc volums gairebé nous, que he comprat a dos i que vendré a cinc, perquè ja tinc un encàrrec d’un client que fa temps que va al darrera d’aquesta obra. Digueu, doncs, que per a nosaltres, com més crisi hi hagi millor…”.
Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.
“ El Cremallot y En Mero compraban saldos y fondos de librerías cuyos dueños morían sin dejar sucesión que quisiese proseguir el negocio. Así vaciaron en 1895 la librería de Piferrer de la plaza del Ángel, que contaba más de dos siglos de existencia. Los fondos de las bibliotecas monacales y los procedentes de colegiatas y abadías suprimidas, no aparecían ya en aquella época en el mercado librario, pues hacía mucho que, o el Estado formó con ellas las bibliotecas provinciales y universitarias, o los particulares que los habían adquirido, por derecho de rapiña, los habían ya malvendido al extranjero o destruido inconscientemente. Con todo, en las librerías de viejo de Llordachs y del Mero, todavía aparecía de vez en cuando algún incunable precioso, algún manuscrito de valor y hasta alguna edición rara. Ejecutorias de nobleza, primeras ediciones de clásicos griegos y latinos, todo aparecía revuelto en las pirámides de volúmenes que tenían el suelo por base y ante las cuales el perfil semítico y perspicaz de don Mariano Aguiló se revolvía buscando la edición codiciada. Su paisano don miguel Victoriano Amer solía acompañarle algunas veces, y más tarde, don Manuel Milà y Fontanals acompañaba a estas tiendas a un joven estudiante santanderino, que cursaba en la Universidad de Barcelona. Llamábase don Marcelino Menéndez y Pelayo. El doctor Luanco, su paisano y maestro, formaba a veces parte de la tertulia bibliográfica que en casa Mero se organizaba,sólo para hablar de libros, y para comprar por un real o dos, las riquezas y rarezas bibliográficas que hoy valen miles de pesetas. Así los Fustagueras, los Valls, los Serra y Pinyana, los Brunet y Bellet, los Leopoldo Rius, Isidro Bonsoms, Faraudo, Mayors, y cien otros, nutrieron los fondos de sus ricas y especializadas bibliotecas y colecciones de grabados y manuscritos”.
Article d’Arturo Masriera a La Vanguardia, en la secció Artículos y Comentarios i parlant “ De la Barcelona Ochocentista” amb el títol “Los compradorers de libros”, a la pàgina 12 del dia 26 de juny de 1923.
Fantàstica descripció de com havia de ser a finals del s. XIX la bibliofília i com es formaren les grans biblioteques. Esborrona veure la venda de la llibreria i impremta Piferrer només fa quatre dies! Suposo que molts dels blocs de xilografies que tenia en Joan Amades debien sortir d’aquestes impremtes que no s’adaptaren a les noves tècniques tipogràfiques.
Bon article.
El de la crisi també molt actual i ben trobat.