“ Desde 1632 el gremi de llibreters exercia un ampli control sobre la producció de les ‘menudències’ ( llibretes generalment per a l’ensenyament de lletres i de la doctrina cristiana, com les beceroles, flantems, pelegrins, salms, llibres del Roser o les Doctrines de Ledesma i Orriols) ja que s’havia arrogat el dret exclusiu d’encarregar-ne la impressió a un únic individu. Els llibreters estaven obligats a comprar-li la producció a ell. Aquests carregaven sobre els impresos fets les operacions de plegat,cosit i – si el client ho demanava – l’enquadernació. No estractava strictu sensu d’un privilegi gremial, perquè qualsevol impressor podia estampar-los. Tanmateix, a la pràctica era un autèntic monopoli donades les grans dificultats que els impressors trobaven pel seu despatx. Aquests no formaven part del gremi. Agrupats des de 1632 en la germandat de Sant Joan Evangelista ( del tipus religioso-assistencial), formaren un gremi propi el 1684, al mig d’un dur plet judicial començat tretze anys abans. Però no sobrevisqué a les pressions dels llibreters, que l’any següent obtindrien de les autoritats municipals la revocació de les seves ordinacions.
Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, p. 32.