“ Migdia a Santa Madrona sota l’escall del sol és l’hora de literatura proletària. Tot el paperam escrit que soluciona la lluita de classes té una gran sortida en aquesta hora. Tota la literatura de cara al carrer de títols ressonantsi més o menys socials, comença a vendre-s’hi… De Jaca a Sallent, Al servicio del Pueblo, Qué es Socialismo, Colectivismo, Sindicalismo, Comunismo, Bolchevismo, Espartaquismo, Menchevismo, Reformismo, Cooperativismo, Solidarismo, Anarquismo…¿ Hora de literatura transcendent i melodramàtica editada per Maucci i els de la seva escola… ¿ Quién fue Jesucristo? I d’autors no pas menys transcendentals com el baró de Hollbach…Mitja tarda. Allau de gent bigarrada que cerquen i troben les coses més diferents i oposades. Un bohemi se’n duu Del Born al Plata de Rossinyol. Un intel.lectual carrega amb un volum ben relligat de La Revista de 1926 amb un índex considerable on figuren Crexells, Joaquim Folguera, Soldevila, Puig i Ferreter, Guerau de Liost i d’altres. Tot plegat per catorze rals… Un menestral, bon pare de familia, s’acosta al taulell i amb mà decidida pren un llibre tot esperançador: Cómo se cura el estreñimiento y la diarrea. Per ell, sens dubte, es tracta d’una troballa sense parió. Un artiller, atret pel cromo de sang i fetge de la coberta, compra una obra de Gorki per a la seva promesa.Una edició madrilenya de Por la Concordia de Cambó, naufraga enmig d’un oceà de novel.les semanals, de contes de Calleja i de fullets de literatura detectivesca a trenta cèntims”.
Article de J.E. Bartrina a la rvta. Mirador del 12 d’abril de 1934.
“ Probado es que el frenesí por los libros apenas conoce límites. Amantes sunt amentes. Las búsquedas obstinadas y perseverantes, las incesantes compras y adquisiciones, las pesquisas constantes e indesmayables, constituyen el eje y centro de la actividad del bibliómano, ese ser abocado a ser víctima de aquello que más aprecia. A diferencia del bibliófilo, el bibliómano no posee los libros, sino que se ve poseído por ellos, como certeramente apunta Escuret en su Medicina de las pasiones. No escoge los libros, los amasa. Es un individuo descontento, cuando no infeliz, perpetuamente insatisfecho, pues al momentáneo disfrute de una nueva adquisición largamente anhelada acompaña casi siempre el deseo irresistible, voraz, de otros libros que irremediablemente se verá impelido a agenciarse por todos los medios a su alcance”.
“Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989, pp.56