“ Es el mateix llibreter qui, per instruirnos, ens precisa la significació d’aquestes darreres denominacions ( Bibliòfils, bibliòmans i bibliòlatres). A les explicacions hi acompanya la lectura del següent fragment del llibre de Charles Nodier, ‘ L’Amateur de livres’, que ha tret d’un prestatge de la seva rebotiga: ‘ La innocent i deliciosa febre del bibliòfil és, en el bibliòman, una malaltia aguda portada fins al deliri… Del sublim al ridícul només hi ha un pas. Del bibliòfil al bibliòman tan sols hi ha un tombant. El bibliòfil esdevé sovint bibliòman quan el seu esperit decau o quan la seva fortuna augmenta, dos greus inconvenients, als quals les persones més honorables estan exposades a caure.’
– Així com el bibliòfil – ens diu el llibreter – és l’home que estima els bells llibres, les millors obres de la literatura universal, o els tractats bàsics de la filosofia en bones edicions, els llegeix i els guarda, magníficament relligats, com a testimoni de bon gust, com a sublimació bibliogràfica, el bibliòman, igual que el bibliòlatra, constitueix una desviació o exageració del primer. El bibliòfil és el que estima els llibres, el bibliòman i el bibliòlatra són els que els adoren, els que de l’amor han passat a una passió excessiva, desenfrenada i, a voltes, anormal.
Article: “ Bibliòfils, bibliòmans i bibliòlatres”, de LLucià Canal a La Nau del 7 de novembre de 1932. ( Crec que Llucià Canal és el pseudònim d’Agustí Palau, fill d’Antoni Palau i Dulcet.)
“ Lo que el librero nunca le contará”. Cinc normes i un corolari força interesants sobre com comportar-se amb un llibreter, com tractar amb generositat el llibreter per poder entrar sense problema en el “ camp minat de llibres”; no parlar de preus; ser amic d’ells; ésser humils i respectar el seu treball, per acabar tenint en compte la seva paciència.
Un altre Art. a Bibliofilia.com. Molt interessant . http://www.bibliofilia.com/Html/curso/loqueellibrero.htm
Biblioaprenent 