“ Més que res, però, vull referir-me a les ganyotes que fan els compradors de llibres en el moment de posar-se la mà a la butxaca, per treure els diners i pagar-los. Si el comprador és un bibliòfil d’aquests que ho saben tot, la ganyota és de displicencia, com volent dir que compra el llibre tan sols per a fer un favor al llibreter. Si és d’un que compra els llibres d’amagat de la dona, la ganyota és de mitja por i d’esperança, pensant com passarà el volum per la frontera de la porta del pis. Si és d‘un comprador de llibres galants, les ganyotes que fa són continuades, perquè està nervios, pensant en el goig de la lectura próxima. Si qui compra el llibre és una dona, la ganyota és esblaimada, sobretot si troba el llibre car. Si el llibre el compra un capellà, la ganyota és suau i va acompanyada d’un lleu somriure per sota el nas. Si és un pagès, obre la boca i resta astorat que una cosa tan petita i que no serveix per a res, valgui tants diners. Si és una nena jove, els ulls se li posen en blanc pensant en les escenes d’amor descrites en el llibre. Si és un estudiant, la ganyota no és res més que un càlcul mental dels diners que li donaran del llibre el dia que el torni a vendre… Cada home, doncs, té un repertori variadíssim de ganyotes voluntàries o involuntàries, segons el moment i les circumstàncies. Els ùnics que tenen la ganyota estereotipada, fixa, sempre igual, són els llibreters. Quan van a una casa a mirar uns llibres, en demanar el preu d’aquests al propietari, els llibreters sempre fan la mateixa ganyota, ja que sigui el preu que sigui el que es demani pels llibres, indefectiblement sempre el troben car. I aleshores és quan engeguen la ganyota, que gairebé sempre dóna resultat, perquè aconsegueix entendrir l’amo dels llibres, amb la consegüent rebaixa del lot. La mateixa ganyota serveix per a vendre aquells mateixos llibres amb un petit cent per cent de recàrrec o per escoltar els esgarips del comprador ».
EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell. Ed. Pòrtic, B, 1971,pp207.
Biblioaprenent 