“ La passió per possehir un exemplar d’una edició escassa y rara es una de les característiques del bibliòfil. Y la trobo eminenment llegítima y rahonable quan se dirigeix a un exemplar prínceps d’una obra célebre, o quan se refereix a alguna de les edicions que de la meteixa s’hagin fet ab excelent gust tipogràfich y ab correctíssima presentació; però crech qu’entra de ple en lo qu’en dihém mania quan s’aplica a una obra antiga y rara sols per tindre aquestes condicions, sense cap altre valor literari, cientifich o artistich. Se sembla aleshores a la mania de l’antiquari quan guarda troços esmicolats de terriça sols perque foren cuyts en temps dels romans. Quina fruhició més exquisida sent el bibliòfil quan fulleja ab sos dits un venerable incunable d’una obra célebre, quelcom atacat del corch, de paper acigronat pel temps, relligat ab tapes de fusta de rovellat color; o quan fulleja una nova publicació acabada d’imprentar, resurrecció d’algún manuscrit antich d’autor eminent, impresq ab tipos gòtichs, ab amplitut de marges y encertadament composta¡… Quin goig al sentir en sos dits el contacta agradós, quasi sensual, del paper de fil¡…
Article “Bibliofília” de Sebastiá Junyent a Revista Joventut, maig 1905.
“ Bibliofilia, adquisición de libros por parte de un coleccionista privado, una institución o una biblioteca. El término se emplea generalmente para referirse a la compra o búsqueda de ejemplares raros y excepcionales, pero en ocasiones se limita a las actividades de los bibliófilos especializados en este tipo de libros”.
Definició donada per Encarta, a Biblioteca de Consulta Microsoft Encarta. http://es.encarta.msn.com
Biblioaprenent 