En Jesús M. m’anima a jugar en el seus  Jocs literaris, sóc principiant en aquestes coses, però participant ho passo força bé. La foto és de la Catedral de Tortosa i com veieu la cosa va de gàrgoles ( bones i dolentes).

Ai¡ Jesús

  Ai¡ Jesús. En els diccionaris poca cosa sobre gàrgoles , definició curta i senzilla que sembla no tenir res a veure amb les imatges que veiem dalt d’esglésies i catedrals, i, si ens hi fixem bé, en alguns ministeris, encara que en aquests llocs en podem veure més , bastants més, dins que fora.A Tortosa ,un dia de juliol, es poden despenjar i fer el que tant desitgen tot l’any. Veure-le’s baixar és magnífic i s’endevina com serà el viatge dels núvols a la terra, encara que algunes no hi arribaran, trobaran abans allò que tot l’any estaven esperant , allò que tots esperem algun dia i mai ens donen, l’oportunitat de despenjar-nos per aconseguir-ho, allò que molts canviaríem per tota la vida, allò que voldríem tenir per sempre, allò que també surt en els diccionaris, però dels quals , de moment, no passa; és la definició de llibertat, del Diec: “Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa.Donar la llibertat a un esclau. Lluitar per la llibertat d’un país”. Les gàrgoles, a Tortosa, ho aconsegueixen al menys un dia i els hi costa, nosaltres, a Catalunya, ho em d’aconseguir per sempre costi el que costi.