“ I creieu que això no és pas enveja. Ben lluny del meu pensament de blasmar els llibres de luxe. Crec que encara que no serveixen per a res, no deixen d’ésser un tribut magnífic a les lletres, i col.leccionar-los un gaudí meravellós, digne de tots els respectes.Els francesos, que en això de la bibliofília n’han dit de verdes i de madures, tenen un verset molt expressiu: ‘C’est bien le plus grand fou qui soit dans la nature, Que celui que se plaist aux livres bien dorez, Bien couverts, bien reliez, bien nets, bien époudrez, Et ne les voit jamais que par la couverture.’El senyor Voltaire deia que molts llibres són sagrats: ‘Sacrés ils sont, car personne n’y touche’. També deia que els llibres rars són els més dolents, car són els que menys interessen a la gent.Sèneca fa dos mil anys ja blasmava els patricis romans pel seu afany desmesurat de col.leccionar quadres, vasos de Corint i llibres, que no els servien per a res, ja que empraven tots els seus ocis en divertiments i deixaven sempre oblidades per les parets dels palaus llurs col.leccions magnífiques ».
EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971, pp. 52-53.
“ Además su interés por el documento histórico, como el de otros bibliófilos por ejemplo Serrano Morales, los diferencia de la mayoría de coleccionistas españoles que son reacios a la documentación, excepto, en ocasiones, la genealogía y como dice Sánchez Mariana, el objeto de su bibliofilia tiene una doble cara y un doble deseo ‘ el de la belleza física de la materia y el de la atracción intelectual de su contenido’ “.
Art. “ Curiosidades de la Biblioteca de un Erudito: Nicolau Primitiu Gómez Serrano y sus libros”, per Carmen Gómez-Senent Martínez, a Métodos de Información, vol. 5, nº 24, maig 1998. http:://www.avei.org/revista/mei24/1998-24-36.pdf
Biblioaprenent 