« És cert que el llibre de luxe és una vanitat buida, com totes les vanitats, i el seu posseïdor pot ésser o no home d’intel.ligència limitada, però en canvi en la seva execució material hi han col.laborat artesans magnífics en un constant afany de superació. I això té un gran valor. Per tant el llibre de luxe s’ha d’estimar i respectar. I això ho dic jo, que sóc un libre de poca categoría i de paper corrent, però que abans que tot sóc amic de la veritat i de la justicia, com el senyor Plató.”
EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp. 53.
“ En sortir del palau del carrer de Montcada, entatxonat dintre d’un sac, vaig anar a parar a una llibreria de vell enclavada a la Baixada de la Presó. Aquesta llibreria era propietat d’un vell xaruc, que havia estat fort com un roure, però que aleshores començava a declinar, malgrat les fortes dosis de beguda espirituosa, que cada dia s’administrava. Li deien el Pep de l’Oli, perquè essent jove havia traficat amb aquesta materia llisquent. Era una excel.lent persona i en els seus tractes era seriós i complidor. Semblava estrany que fos llibreter de vell”.
EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp. 58.
Imatge de FraserSmith a Flickr
Biblioaprenent 
Ei… el “Diari d’un llibre vell” és el meu weblog 🙂 El de l’Eroles són les “Memòries d’un llibre vell” 😉
Tens raó, ho vaig escriure de memòria i em vaig equivocar, ho poso bé i moltes gràcies. A reveure.
Cap problema… és per mi un honor que m’associïn amb el llibre de l’Eroles 😉 De fet, ho he aprofitat per incloure una cita: El llibre.