Biblioaprenent

“ Perquè els llibres, a diferència d’altres mitjans culturals, s’obren. ‘Com un llibre obert’, es diu per significar la claredat d’un parlament. Els llibres s’obren com s’obren les portes de la casa que ens acull, com s’obren a la llum i al món les finestres de la nostra llar, com s’obren els braços dels amics que ens estimen…

Ells, els llibres, són els amics del vertader bibliòfil. No, mai la seva biblioteca no serà per a ell una simple ‘col.lecció de llibres – i  quina poca gràcia li fa quan li pregunten pel seu ‘hobby’ -, perquè  els llibres són els seus amics i els amics no es col.leccionen. Als amics, els reunim al nostre voltant per gaudir de la seva companyia, per comunicar-nos amb ells. Són amics que esperen en silenci, tal vegada durant anys i més anys, que els obrim per comunicar-nos el missatge de ciencia, de fantasia o de sentiment del seu autor, que, al seu torn, ens obrirà l’esperit a la Veritat, a la Belleza o a l’Amor, per al nostre plaer i – quantes vegades¡ – per al nostre consol”. 

José Ignacio Montobbio Jover a “Elogi de la Bibliofília”, dins de la Nadala de l’any 2001 de la Fundació JaumeI, Bibliofília a Catalunya, B, 2001, pp.9.     

“ La bibliofilia ha sido siempre el refugio del libro como voluntad de permanencia. Comparto con Sobrequés – además de la condición de socio de número de la ABB – la idea de que, si las circunstancias ‘llegaran a poner en peligro la existencia generalizada del libro de papel, siempre quedarán, como un testimonio salvador de un pasado glorioso, las ediciones de los bibliófilos, que nunca renunciaremos a impulsar la creatividad artística a través de obras bien hechas que tengan un valor permanente”.

“… destaca la importancia que para los bibliófilos tiene no sólo el contenido de los libros sino su carnadura material. Aunque él piensa que ‘no puede ser considerado un verdadero bibliófilo quien únicamente colecciona el libro como simple objeto ornamental”.

 Art. “La Bibliofilia ha sido siempre el refugio del libro como voluntad de permanencia” d’Oriol Pi de Cabanyes a La Vanguardia el 28/02/2005