” A finals del segle XIX, els llibres eren considerats objectes meravellosos, talismans màgics curosament editats, enquadernats, amb guardes treballades i lloms decorats. Eren els portadors del saber i el progrés. El món de la lletra impresa fou la sageta de foc que il-luminà l’obscurantisme que planava sobre els habitants de la Barcelona que s’industrialitzava ràpidament. Alguns homes es reunien a l’entorn de lletraferits, dibuixants, impressors, enquadernadors i utòpics agitadors de consciències es reunien a l’entorn de caixes tipogràfiques, componedors, lletres de plom i molta tinta”.
Art. “Eudald Canibell, un impressor il.lustrat” de Dolors Martín a Espai de Llibertat, nº 32, 2003. Tret de http://www.laic.org/cat/espai/articles/32_apuntW.htm
“… Paris. La ciudad en la que un buen amigo que padecía la enfermedad de la bibliofilia, esa pasión por las ediciones raras, me aficionó a visitar las librerías antiguas de la rue de Seine, Saint Germain o Monsieur Le Pince, en busca de incunables perdidos, de ejemplares descatalogados, con una firma manuscrita en el frontispicio o una remota fecha de impresión, no demasiado dañados por la polilla del tiempo. Joyas de alto valor que tuve en mis manos, ojeándolas delicadamente, igual que si fuesen frágiles y prístinas mariposas de Gutemberg que podían deshechizarse en polvo. Nunca pude comprar ninguno de aquellos maravillosos ejemplares de palabras y tiempo, aunque sí que aprendí de los propietarios de aquellos establecimientos muchas e interesantes lecciones del libro”.
Art. ” Pregón” de Guillermo Busutil a la 33ª Fira del Llibre de Málaga. A www.dpm-cultura.org/2003/05pregon.html