“ Fins el 1970 recordem que l’”Associació d’Ex – libristes de Catalunya” va desenvolupar una activitat molt notable agrupant artistas i bibliòfils, amb la celebració de concursos i exposicions, i principalment amb la publicació d’una revista d’interès notabilíssim. L’afició a posseir un ‘ex – libris’ propi, per part de la gent que estima els seus llibres, i el fet de voler enriquir-los amb aquest segell tan personal, es va perdent. I és llàstima que aquest costum bibliofílic i artístic estigui a punt de desaparèixer, quan aquella Associació en tingué cura amb tanta eficacia, conscient que trametia a les noves generacions un llegat continuista que, encara que difícil, ens ha mantingut en contacte amb cercles internacionals afins, en els quals les creacions dels nostres artistas han estat no solament apreciades, sinó admirades de debó, perquè Catalunya, com en tantes altres coses i ocasions, ha estat peonera en les arts del llibre, i en la divulgació de l’’ex – librisme’.”
Article: “Hem tornat a veure ‘ex – libris’” de Lluís Bonet i Punsodas a Revista de Llibreria Antiquària, número zero,octubre 1980, pp.21
“ Se trata de establecer en Madrid un mercado permanente de libros viejos. Que sea pronto y lo mejor posible. Una ciudad de tanto abolengo literario como Madrid no puede contentarse con esas rápidas ferias de libros viejos que suelen coincidir con las verbenas. Tampoco son suficiente sus librerías de lance. Hace más falta: hace falta un paraíso para los bibliófilos. He dicho un paraíso, y el vocabulario no es mío: es de un profesor de Sorbona, que lo aplica a toda esa parte de París en que están establecidos las tiendas y los puestos de libros viejos…
La feria de los libros debe ser clara y amable como un jardín. Falta en España el amor al libro. El bibliófilo es aquí un iniciado, un ser aparte. Es preciso aumentar su número e inventar un verbo gracioso y expresivo que dé idea de la rebusca delicada y consciente del libro y de la noble pasión que nos induce a ella.
Article: “ El amor al libro” d’Alberto Insúa, a La Voz, diari de Madrid, el 1922.
La bibliofília va matar els exlibris perquè va prioritzar l’ostentació al detalla humà del llibre.